La performance parla sobre la soledat en un país d'on amics i camarades se n'estan anant, i nosaltres els acomiadem cap a un món millor. L'obra planteja preguntas sobre el futuro de un mundo en qué els individus lluiten sols pel seu futur incert, en una terra nua i salada; i al mateix temps deixa espai per a la reflexió sobre l'emancipació de l'ésser humà modern (primer de la dona) i el seu destí de viure sol en el segle de la soledat.
La actuación convida al público a reflexionar sobre la propia soledat i un estat sense eixida. Tots vivim en la incertesa, no sabem si demà tindrem una llar, menjar o agua. Enfrontem la incomprensió i la soledat cada día; amics pròxims ens abandonen cada día a la recerca d'un món on puguen tindre una seguretat mínima i aconseguir realitzar les seues habilitats. Al mateix temps, una gran parte de la sociedad gira la esquena als problemes reales, gaudint de las ventajas del consumisme, sense adonar-se de la desolació general que queda per a les noves generacions.
Autora:
Nataša Milojević es intérprete, bailarina, coreógrafa y pedagoga de danza en el teatro de Belgrado. Va a completar la escuela de ballet, la facultad de biología, estudios especializados en arte – pedagogía teatral y la academia de teatro físico y expresivo. En su trabajo artístico, representa momentos que experimentan en su vida cotidiana, cosa que la impulsa a compartir-los con el público, y que considera que su tarea artística es inspirar a los demás.
Fotografia: Lidija Antonović